ESMORZAR DE DISSABTE

 Pujava una olor a pa torrat que em va despertar de cop. Per un moment, vaig pensar que la olor obria la porta de la meva habitació i feía pessigolles al meu nas. Però un so molt fort del meu estomag  em va agafar  desprevinguda i en va tornar a la realitat. No era un somni com m'havia semblat sino  tot al contrari. 
Sense perdre temps doncs, em vaig posar les sabatilles i vaig baixar les escales a tota velocitat. Pensava en aquell dissabte com una cosa diferent i que començaria d'una manera diguem-ne especial, si la meva intuïció no em defraudava. Aquest matí volia plantejar als meus pares l'excursió que faria el col·legi d'aqui un mes. El Pau m'havia parlat molt i molt bé sobre el tema i en semblava perfecte .La veritat no m'agradaria defraudar-lo.
Quan vaig arribar a la cuina els meus pares ja havien començat a esmorçar. La olor de pa torrat envoltava tota l'habitació. 
-¡Bon Dia! .-
Em van dir ells
-Hola, Bon dia!!!.-
Els vaig saludar mentre agafava una mica de mantega i una galeta.
-Pares El Pau m'ha explicat que ha final de mes hi ha una excursió que és molt intresant.  
-¿Que podia anar? .-
Vaig dir sense perdre temps mentre donava la primera mossegada al meu esmorçar.
-Laia ... Filla!!! Ja t'ho hem dit centenars de vegades ... ets una nena molt especial per a nosaltres i creiem que aquestes excursions no són per tù.-
-Però Mama, si el Pau m'ha explicat que no passa res, que simplement es una excursio amb el colegi i després farem un treball a l'escola.-
-Que t'ha dit la teva mare que ... ¡no! . Doncs no insisteixis-
Va repricar el meu Pare aixecant la mirada d'entre les fulles del diari.
Em vaig empipar durants un segos. La veritat durant la setmana pel mati anava a treballar al taller ocupacional per guanyar-me uns calerons. A la tarda a l'escola especial estudiava amb força totes les assignatures i feia tots els deures per treure bones notes. Els caps de setmana anava amb els amics per donar un tomb. Donava un cop de ma a casa en totes les feines que se m'indicaven. Doncs que més podia fer. No entenia res, la veritat. No entenia res de res, quan es deia això, de que jo era tan especial. Per mi, en el fons em semblava que'ls especials eren ells