L'ESCALFOR DE LA XIMENEIA

   Ha vingut el meu avi i em mira hi denota que tinc fred. Segur que encendrem la llar de foc. El fred de Novembre comença a endinsar-se dins la pell aquí asseguda al sofà del menjador.

    M'ha portat més llibres (quina mania que té). Alguns tan vells com ell o, inclús més vells que ell, però amb molt bon aspecte. Els lloms estaven intactes i molt ben cosits.

    El meu avi sempre cuida els llibres (té molta cura) sempre diu que un llibre és com un vell amic que sempre que el necessites esta aprop i et fa companyia. Jo penso que ell també es com un llibre que quan hi penses et ve a visitar i quan no hi penses hi el necessites també ve. M'agrada la seva companyia és grata, confortable i dona caliu.

• No tens fred Laia? Et veig una mica, com encongida.-

• Si!!!! El contesto.

• Avui fa una mica de fresqueta. Si et sembla podíem encendre la llar de foc una estona. Així el pare i la mare es trobaran la llar ben calenta.-

• Vinga som-hi!!! Deixo els llibres i farem una bona foguera en 5 minuts.

    Ha deixat els llibres apilats sobre el sofà on hi era jo i s'ha disposat a preparar les coses per encendra la xemeneia que teníem davant nostra.

• Vina Laia!! que t'ensenyaré com es fa.-

• Gràcies avi!! El pare mai em deixa.-

    Es va posar el dit davant els llavis.

• Sshhiii! No diguis res.-

• Lo primer que farem serà passar l'escombreta que té aquí el teu pare per netejar la cendra i després posarem un paper de diari rebregat. Tu mentre busca fustes petites i fines en el calaix de la llenya per cobrir el paper de diari.-

    Mentre anava recopilant les fustes fines, li anava observant com amb delicadesa recollia la cendra. Com col·locava el paper de diari fent un manyoc amb les mans dins el xemeneia. Fins que amb les fustes que jo li havia apilat al costat ho cobria tot. Es notava que li agradava fer-ho, es prenia el seu temps i anava polint cada segon en aquella feina.

    Quan ho tenia tot preparat agafava la caixa de llumins. Treia un amb suavitat i el fregava pel paper de vidre de la caixa. Una o dues vegades, mai moltes més, i veies com s'encenia en un esclat de mil espurnes. M'agradava aquesta olor a pólvora cremada que desprenia i que em recordava a la nit de Sant Joan.

    I així, amb el llumí encès ell anava apropant la ma al paper de diari i lentament, és començava a fer flama. Alhora que tancava la portella de la llar de foc. Aquest era el moment màgic que jo amb més intensitat esperava. Per un costat, el refilat dansaire de les branques de fusta que espetegaven i començaven a fer escalfor. Per un altre, el caliu de la seva presencia i la seva mirada que s'apropava a mi.